[dropcap style=”font-size: 53px; color: #9a1d0d;”]U[/dropcap]n director teatral no troba l’actriu ideal per interpretar el personatge de la seva obra fins que apareix Vanda, una dona que encarna tot el que ell detesta: és vulgar i ordinària. Però una vegada li dóna l’oportunitat de fer la prova, les coses començaran a canviar.
Amb La venus de las pieles torna la millor versió del cineasta Roman Polanski. A partir del text teatral que David Ives va fer de la novel·la amb el mateix títol de Leopold von Sacher-Masoch (pare del terme masoquisme), Polanski aconsegueix una excel·lent i juganera comèdia negra. Amb molt de sentit de l’humor i amb l’ajuda dels dos actors en estat de gràcia (Mathieu Amalric i Emmanuelle Seigner), Polanski es lliura a una exploració de la barreja entre vida i teatre, dels rols de dominació i submissió i també de les relacions sadomasoquistes que poden establir-se entre un director i els seus intèrprets. Un joc de miralls lúdic i maliciós que busca la complicitat de l’espectador.
CRÍTIQUES:
- Imma Merino (Cinema Truffaut): L’huis clos” més juganer i menys sinistre de Polanski
- Ana López-Varela (Butxaca): La venus de las pieles
- Manu Yañez (Diari Ara): La Venus de las pieles
- Sergi Sánchez (TimeOut): La venus de las pieles
- Quim Casas (El Periódico): Ficcions en un escenari
TRÀILER:
http://youtu.be/qUnwkHXltxA
FRANÇA, 2013.
Títol original: La Vénus à la fourrure. Direcció: Roman Polanski. Guió: Roman Polanski i David Ives, basat en l’obra de David Ives. Música: Alexandre Desplat. Fotografia: Pawel Edelman. Muntatge: Margot Meynier i Hervé de Luze. Intèrprets: Emmanuelle Seigner (Vanda) i Mathieu Amalric (Thomas). Durada: 96 min.