Amor

ÀUSTRIA i FRANÇA, 2012.
Títol original: Amour. Direcció i guió: Michael Haneke. Fotografia: Darius Khondji. Muntatge: Nadine Muse i Monika Willi. Intèrprets: Jean-Louis Trintignant (Georges), Emmanuelle Riva (Anne), Isabelle Huppert (Eva), Alexandre Tharaud (Alexandre), William Shimell (Geoff). Data estrena: 11 gener 2013. Durada: 127 min.

En Georges i l’Anne, que ja han fet els 80, són dos professors de música clàssica retirats. La seva filla, també músic, viu a l’estranger amb la seva família. Un dia, Anne té una petita embòlia cerebral. Quan surt de l’hospital i torna a casa amb un costat paralitzat, l’amor d’aquest vell matrimoni es veurà abocat a superar una prova de les dures.

Dura crònica de la decadència física que l’austríac Michael Haneke (La pianista, Caché, La cinta blanca) enregistra amb precisió clínica, sense fer cap mena de concessió al melodrama o al sentimentalisme habitual en aquesta mena de relats. Amor posa en pantalla una realitat que tots hem viscut —o acabarem vivint— més o menys de prop. És una realitat que el cinema ha tendit a amagar —o frivolitzar— i que Haneke mostra amb escrupolós respecte cap a l’espectador, motiu pel qual ja val la pena apropar-se a una obra difícil però sincera, una d’aquelles pel·lícules que no s’obliden fàcilment. Atents a les interpretacions de Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva, mereixedores de tot premi hagut i per haver.
 

CRÍTIQUES:

 

TRÀILER: