ESTAT ESPANYOL, 2012.
Direcció: Pablo Berger. Guió: Pablo Berger; inspirat en el conte dels germans Grimm. Fotografia: Kiko de la Rica. Muntatge: Fernando Franco. Música: Alfonso de Vilallonga. Intèrprets: Maribel Verdú (la madrastra), Daniel Giménez Cacho (Antonio), Pere Ponce (Genaro), Ángela Molina (doña Concha), José Maria Pou (don Carlos), Inma Cuesta (Carmen de Triana), Macarena García (Carmen / Blancaneus), Sofía Oria (Carmencita), Ramón Barea (don Martín). Estrena a l’Estat espanyol: 28 setembre 2012. Durada: 90 min.
[dropcap style=”font-size: 53px; color: #9a1d0d;”]V[/dropcap]ersió lliure del popular conte dels germans Grimm, en aquesta ocasió ambientat a l’Espanya dels anys 20. Blancaneu és Carmen (Macarena García), una jove amb una infància turmentada per Encarna (Maribel Verdú), la seva terrible madrastra. Després de fugir del seu passat, comença un apassionant viatge acompanyada dels seus nous amics: una colla de nans… toreros.
Arriba al cineclub una de les pel·lícules del moment: la personal i originalíssima adaptació de Blancaneu, el clàssic dels germans Grimm que Pablo Berger –director de “Torremolinos 73”, tota una altra raresa a reivindicar– ha trigat prop d’una dècada a transformar en una sorprenent pel·lícula silent ambientada en el món del toreig. Si la temporada passada us proposàvem riure i plorar amb el sentit homenatge que “The Artist” retia al cinema silent, aquesta és el torn de deixar-se arrossegar pel torrent de referències que inspiren les imatges d’aquesta fascinant pel·lícula que barreja hàbilment els referents més elevats amb la cultura més popular. Tota una raresa que des del Cineclub Garbí no podíem deixar escapar.
CRÍTIQUES:
- Imma Merino (EL punt avui): Blancaneu silenciosa
- Eulàlia Iglesias (Time out): La del clavell espanyol
- Josep Lambies (diari Ara): Maribel Verdú, madrastra d’una Blancaneu folklòrica i muda
- Entrevista a Pablo Berger: “La nostra Blancaneu és terroríficament divertida” (diari Ara)
- Entrevista a Alfonso Vilallonga, compositor de la banda sonora de Blancanieves
TRÀLIER:
Una resposta a «Blancanieves»
[…] Pablo Berger, un vell conegut del Cineclub del que ja vàrem veure l’adaptació lliure de Blancanieves. A Robot Dreams s’inicia en el món de l’animació adaptant la novel·la gràfica de Sara […]