Oh boy
La sort sembla haver donat del tot l’esquena a Niko Fischer, somiador d’uns 30 anys i antiheroi sense solució. La xicota se n’ha cansat, el pare el menysprea i el psicòleg acaba de declarar-lo emocionalment inestable.
Oh Boy és la celebrada òpera prima del director alemany Jan Ole Gerster. La pel·lícula es capbussa a ritme de jazz durant 24 hores en la vida d’un jove sense nord que deambula i busca vés a saber què a la ciutat de Berlín. El cineasta alemany descriu magníficament el desig de participar en la vida i la dificultat per trobar un lloc al món. El film va ser el gran triomfador dels Premis del Cinema Alemany de 2013 amb sis guardons i va obtenir tres nominacions en el Premis del Cinema Europeu. Oh Boy té clares influències tant de la Nouvelle Vague en l’estètica i en la senzillesa de la forma, com dels primers films de Jim Jarmusch. Oh Boy és una tragicomèdia deliciosa, plena de naturalitat i diversió. Una d’aquestes petites joies que suposa tot un descobriment.
CRÍTIQUES:
- Àngel Quintana (El Punt Avui): Sense utopia davant la vida
- Xavier Serra (Diari Ara): Oh Boy
- Quim Casas (El Periódico): Nihilisme temperat
- Xavi Arnaiz (Butxaca): Oh boy
- Días de cine: Reportatge d’Oh boy
TRÀILER:
ALEMANYA, 2012
Direcció i guió: Jan Ole Gerster. Música: Cherilyn MacNeil i The Major Minors. Fotografia: Philipp Kirsamer. Muntatge: Anja Siemens. Intèrprets: Tom Schilling (Niko), Friederieke Kempter (Julika), Marc Hosemann, Katharina Schüttler, Justus von Dohnányi, Michael Gwisdek, Andreas Schröders (psicòleg). Durada: 85 min.
