Dos senyors es troben en un tren i un li pregunta a l’altre pel paquet que carrega. “És un McGuffin”, diu el senyor. “I per a què serveix?”, pregunta l’altre. “Per caçar lleons a les muntanyes Adirondacks”. L’altre es sorprèn: “Però si no n’hi ha, de lleons, a les muntanyes Adirondacks!” “Doncs llavors no és un McGuffin”, conclou l’home. Així va explicar Hitchcock al seu entrevistador, un tal François Truffaut, un dels recursos narratius que més va usar en el seu cinema. Un McGuffin, convertit ara en un tòpic cinematogràfic, és simplement un pretext sense importància en la història, però que serveix per donar a uns personatges un objectiu concret.
Hitchcock/Truffaut, el documental sobre el llibre que el reconegut cineasta francès de la Nouvelle Vague va escriure a partir de les seves entrevistes amb el geni britànic, ens serveix de McGuffin per convertir Hitchcock en el protagonista d’un nou cicle de cinema clàssic. Si la intenció del Cineclub és oferir als espectadors l’autèntica essència del cinema en estat pur, en pantalla gran i versió original, no podíem deixar passar l’oportunitat de projectar Psicosi, per la qual sobra qualsevol tipus de presentació. La segona pel·lícula d’aquest cicle serà Atrapa un ladrón, una d’aquelles pel·lícules considerades “menors” dins la genial filmografia de Hitchcock, però que aconsegueix mostrar a cada revisionat tots els detalls i textures que defineixen el cinema d’un autor irrepetible.
Però la temporada de Cineclub ve marcada, com sempre, per la selecció de films d’autor d’actualitat que han protagonitzat les tertúlies dels últims mesos. A Mia madre seguirem una directora de cinema amb problemes a tots els fronts; les reflexions sobre la vida adulta continuen amb la nostàlgia de Tres recuerdos de mi juventud i el drama familiar de Nuestra hermana pequeña, petita perla japonesa de preciosa quotidianitat. La lleugera comèdia francesa Primavera en Normandía donarà el toc de frescor a la temporada i The Duke of Burgundy el toc estrany, pervers i juganer. I la temporada es paralitza al novembre per contemplar una de les bombes cinematogràfiques de l’any, guanyadora dels principals premis internacionals: El hijo de Saúl ens porta l’horror dels camps nazis d’una manera mai vista, tan brutal com necessària.
Pots consultar el llibret de la temporada aquí.